El projecte està coordinat per l’Escoleta El Trenet Coop. V. i Fent Estudi Coop. V., i té com a col·laboradors a l’AFA de l’Escoleta El Trenet, l’ETSA de la UPV i el Festival d’Arts de Patraix. Aquest projecte és finançat per l’Ajuntament de València i per la Càtedra Infància i Adolescència de la Universitat Politècnica de València. També ha comptat amb el suport de multitud d’espais i entitats del barri de Patraix com el Centre de dia Albors, el CEIP 8 de Març, l’Espai Rebombori, LA CASA de Patraix, l’Espai Sankofa i l’Associació Veïnal de Patraix

Volem veure i intervenir en la ciutat des dels ulls de la infantesa. Concebre i executar microintervencions d’acupuntura urbana basant-se en la vivència de l’espai públic dels xiquets i xiquetes entre 1 i 3 anys. En aquesta fase vital l’experiència urbana de les persones menudes és completament vivencial. El recorregut és un espai d’experimentació, de descobriments, de present. No conceben el recorregut com un camí simplement de pas o amb un destí on arribar, sinó que el propi camí és el destí. El camí com a joc.

Volem entendre i incorporar aquesta vivència de l’espai públic faria concebre a les persones adultes la ciutat i els carrers des d’un lloc més divers, creatiu i imaginatiu, posant la vida i les persones al centre.

La finalitat de JUGAPatraix és reivindicar les voreres, els carrers i els recorreguts quotidians com a espai lúdic que millore i enriquisca l’aprenentatge, el benestar i el joc espontani i lliure dels xiquets i xiquetes.

L’anàlisi socioespacial i la intervenció urbana no té en compte l’experiència de l’espai públic i els sabers de les persones més menudes. Manquen metodologies per a treballar des d’aquest enfocament. Els espais urbans estan pensats des de dinàmiques productives i no tant des d’enfocaments reproductius i des de les diferents etapes vitals. L’espai públic no és inclusiu. Les àrees de joc són homogènies i se circumscriuen a zones delimitades en espais segregats amb insuficient diversitat de joc (ritmes, tipus, materialitat, etc.). La societat actual “normalitza” i invisibilitza les discriminacions de la infantesa en l’ús de l’espai públic, deixant-la al marge. L’espai públic no és neutre i perpetua desigualtats socials, especialment de la xicalla amb necessitats especials.

Manquen referents de microintervenció comunitària en l’espai públic. Les intervencions urbanes generalment comporten grans inversions, que no aprofiten el mentrestant o possibiliten solucions més senzilles, barates i puntuals, dinamitzadores de trobada, mobilitat sostenible i enfortidores del teixit associatiu i comunitari del barri. Trobem escasses xarxes de proximitat i vincles entre el teixit econòmic i comunitari del barri per a la cura compartida de les més menudes i de l’espai públic com a comú urbà. A més, es detecta una manca d’espai públic disponible per a la infantesa de Patraix, sent un dels barris en menys superfície disponible per a xiquets i xiquetes (81m2/infant).